Notícies

“Venen a fer-te un escorcoll, t'ho buiden tot i et diuen que ja trobaran alguna cosa. D'això se'n diu causa general”. Segons el recompte minuciós de Jordi Panyella, autor del llibre ‘Causa general’ que la territorial de l’ANC de Vilafranca presenta divendres 22 d’abril a partir de les 18:30 a la Biblioteca Torres i Bages, 2.562 són les persones represaliades per l'Estat espanyol, amb investigacions policials i judicials de tota mena, víctimes de la persecució administrativa, econòmica i política per la seva participació en el moviment independentista de Catalunya. I si hi afegim les 1.066 persones golpejades l'1 d'octubre de 2017, sumen fins a 3.628.

Les darreres setmanes ha estat notícia la ratificació per part del TSJC de la sentència que imposa que el 25% de les classes siguin en castellà.
La sentència, que ara és ferma, és un atac directe al model d'immersió lingüístic i, desdes de la seva comunicació oficial, ha començat a córrer el termini perquè la Generalitat decideixi com l'executa.

Als JJOO de Pequín, una de les atletes encarregades d’encendre el pebeter va ser Dinigeer Yilamujiang. Es tracta d’una esquiadora de fons que pertany a la minoria ètnica del uigurs, perseguida cruelment a la Xina: camps de reeducació, treballs forçats, prohibició de la llengua i la cultura, esterilitzacions no consentides, etc. De fet, la Xina està duent a terme el genocidi del poble uigur a ulls de la comunitat internacional. Així que no ens enganyem: que una dona uigur encengui el pebeter a la jornada inaugural dels JJOO, vista arreu del món per milions de televidents, no és res més que una campanya ben dissenyada per emblanquir les vulneracions de drets humans que perpetra el règim xinès dia sí, dia també. Salvant les distàncies, la motivació de fons és la mateixa que mou l’Estat espanyol a difondre la sensació de “pacificació” del conflicte amb Catalunya amb els Jocs Olímpics d'hivern del 2030. Allò que el govern espanyol cínicament ha anomenat “la agenda del reencuentro”. Aquesta campanya està en marxa i, de moment, sembla que l’estiguem passant per alt. Potser és perquè perdem de vista el context i ens centrem en uns pocs esdeveniments... Però si assumim una mirada més global, veurem que tot plegat és un projecte molt ben coordinat i dirigit a rentar la imatge d’Espanya a l’estranger –i molt menys dins de l’Estat espanyol, on segurament, totes aquestes mesures es veuen com un tracte preferent envers una Catalunya que no el mereix.

Divendres 14 de febrer, a les 20 h del vespre, Cal Bolet acull la representació de l’obra de teatre ’39, el primer Nadal d’exili’. Es tracta d’una barreja de lectura dramatitzada i espectacle convencional que neix de l’obra ‘El Nadal que no vam tornar a casa. 1939, el primer Nadal d'exili’, edició a cura de l’actual president de la Generalitat, Quim Torra.

MANIFEST DE L'ANC Vilafranca

Amb el PSC no, senyor batlle.

Estabilitat, confiança i govern sòlid són les paraules amb que Junts per Vilafranca vol justificar l’acord de govern municipal amb el PSC. Des de l’ANC de Vilafranca hauríem preferit substituir-les per RESPECTE, DIGNITAT I SENTIT DE PAÍS. I és que des de l’Assemblea lamentem profundament la decisió presa pel grup municipal. Res, absolutament res, ens pot fer entendre la decisió de l’acord signat pels dos partits. Un, declarat independentista, amb consellers a presó, amb el propi president a l’exili, amb l’altre, carceller i repressor, que tornaria a aplicar el 155 sense “que els tremolés els pols” si calgués.

El 2 de Juliol, omplim Estrasburg! És per això que us oferim dues maneres d'anar-hi, per tal de facilitar el viatge.

En tot aquest temps no han fallat cap dia a la cita i sempre han tingut presència de ciutadans que els acompanyava. Aquest dissabte, però, eren més del que és habitual, amb la convocatòria anunciada dels 14 mesos i amb l’anunci també del suport mútua amb els presos que hi ha del País Basc. De fet, junt amb la simbologia habitual de les pancartes reclamant la llibertat pels presos i de les fotografies de tot els polítics catalans s’hi afegien pancartes amb la simbologia habitual de suport als bascos, en un acte amb presència de gent de totes les edats, gent gran, adults, joves i també nens asseguts a la plaça.