Als JJOO de Pequín, una de les atletes encarregades d’encendre el pebeter va ser Dinigeer Yilamujiang. Es tracta d’una esquiadora de fons que pertany a la minoria ètnica del uigurs, perseguida cruelment a la Xina: camps de reeducació, treballs forçats, prohibició de la llengua i la cultura, esterilitzacions no consentides, etc. De fet, la Xina està duent a terme el genocidi del poble uigur a ulls de la comunitat internacional. Així que no ens enganyem: que una dona uigur encengui el pebeter a la jornada inaugural dels JJOO, vista arreu del món per milions de televidents, no és res més que una campanya ben dissenyada per emblanquir les vulneracions de drets humans que perpetra el règim xinès dia sí, dia també. Salvant les distàncies, la motivació de fons és la mateixa que mou l’Estat espanyol a difondre la sensació de “pacificació” del conflicte amb Catalunya amb els Jocs Olímpics d'hivern del 2030. Allò que el govern espanyol cínicament ha anomenat “la agenda del reencuentro”. Aquesta campanya està en marxa i, de moment, sembla que l’estiguem passant per alt. Potser és perquè perdem de vista el context i ens centrem en uns pocs esdeveniments... Però si assumim una mirada més global, veurem que tot plegat és un projecte molt ben coordinat i dirigit a rentar la imatge d’Espanya a l’estranger –i molt menys dins de l’Estat espanyol, on segurament, totes aquestes mesures es veuen com un tracte preferent envers una Catalunya que no el mereix.
