Eduard Gracia ens explica perquè l’Estat Espanyol ‘entorpeix’ el Corredor Mediterrani

‘Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani i la lògica del poder a Espanya’ és un llibre de l’economista Eduard Gracia on exposa la situació del corredor mediterrani, encara inacabat, i les deficiències que ja es poden preveure en aquest conjunt d’infraestructures de mercaderies una vegada estiguin finalitzades. Perquè en realitat, l’Estat no vol aquest corredor, i l’entorpeix tant com pot des de fa dècades en una clara estratègia d'empobrir el país i arruinar a les empreses catalanes. El seu autor ens ho explicarà més detalladament en una xerrada que, de ben segur, no deixarà a ningú indiferent. Us esperem el proper divendres 19 de maig, a les 19:30 hores a la Sala d'Actes de l'Escorxador de Vilafranca!

Espanya no segueix la lògica del mercat, segueix la lògica centralitzadora de l’Estat espanyol, hi hagi qui hi hagi al poder i a la corona. I malgrat que la demanda de transport terrestre a Espanya es concentra a l’eix mediterrani, sobretot a llarga distància, la proposta de Corredors europeus que el govern espanyol va fer al 2003 evitava les zones de mes demanda (Mediterrani) apostant per el central ( Madrid).

Fins al 2013, i gràcies a la pressió de Catalunya i el País Valencià, no es van incloure els corredors Mediterranis i Atlàntic al pla previst.

No només això, sinó que la xarxa de ferrocarrils convencionals és deficitària i amb un servei de Rodalies totalment obsolet. Perquè es sigui o no independentista, l’Estat espanyol castiga als ciutadans de Catalunya.

Amb aquesta política centralista, Catalunya va perdent potencial als Mercats mundials per culpa de unes infraestructures deficients que afecten a la logística i transport de les mercaderies i els ports de Barcelona i Tarragona aniran perdent importància per al Mercat exterior, relegant-los a ports turístics. Tot plegat fruit d’un pla molt ben traçat des de fa dècades i que, poc a poc, han anat executant.

‘Bastons a les rodes: el Corredor Mediterrani i la lògica del poder a Espanya’ exposa tots aquests fets per arribar a  una sola conclusió: només amb un Estat propi podrem decidir les inversions en les xarxes de comunicacions i vetllar perquè Catalunya sigui un país pròsper i dinàmic.